Flors Laguarda | Història
16370
page-template-default,page,page-id-16370,ajax_fade,page_not_loaded,,paspartu_enabled,paspartu_on_top_fixed,paspartu_on_bottom_fixed,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.1.1,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.5,vc_responsive
 

Història

HISTORIA2

L’any 1964, en Miquel Laguarda aconsellat per en Pere Serra – de Can Fontdeglòria-, va deixar la feina de transportista de Can Xiquitin, per començar el seu propi negoci amb la venta de plantes i flors, sobretot fent mercats.

Va ser el primer de vendre plantes els dissabtes a la Rambla de Girona, els dilluns al Firalet d’Olot, els dimecres a la plaça de la vila d’Amer i, alternant una setmana si, i una setmana no, els diumenges anant a Anglès i a Sant Hilari.

Altres poblacions com Vidreres (dijous) i Salt (divendres), també van ser punts de venda d’en Miquel. Per ell anar a mercat – si bé era una feina molt lligada pel que comporta que el dia abans havia de preparar el camió i el mateix dia aixecar-se molt d’hora- era una felicitat enorme. El tracte amb la gent era una de les coses que més li agradaven i tenia una alegria al cos que feia que la gent a més a més de la planta, s’enduia un somriure posat.

La seva dona, la Matilde Magrià, ajudava al seu home fent ella el mercat dels dilluns a Santa Coloma mateix, i també venent a la botiga improvisada en què es va convertir l’eixida de la casa on vivien, al Carrer de la Rosa. La iaia era una persona més seriosa en el tracte, però, era una gran pencaire i amb el seu home feien un bon equip. I sigui per què la situació general del país va començar a millorar o per què ells dos feien les coses com cal, que el negoci va començar a anar bé, i als anys 70 es van traslladar al barri de Can Xumetra, en la seva ubicació actual, al Carrer Josep Grabulosa, on, en aquells temps, hi havia molt poques edificacions i pràcticament tot eren camps.

HISTORIA5

Amb el canvi d’ubicació la filla del matrimoni, l’Anna Laguarda, es va incorporar al negoci. El primer que va pensar és en formar-se com a florista i va començar a fer els cursos de floristeria amb l’Escola Italiana que es duien a terme a Sant Celoni i després, també, va seguir els cursos que donava l’Escola Catalana d’Art Floral.

Aquesta dedicació ho anava combinant amb la feina de mare, ja que junt amb el seu home, en Josep Maynegra, van tenir dos fills: el 1975 l’Albert i quatre anys més tard, el 1979 l’Eduard.

Anaven passant els anys i el negoci a còpia de treballar molt anava creixent: ara instal·lem un hivernacle, ara fem una zona per tenir-hi testos… En fi que la democràcia va dur prosperitat i feina per qui la volés fer.

Malauradament, en Miquel -l’avi Miquel- no va poder gaudir de la jubilació i abans de complir 65 anys un atac de cor, uns dies després de ser operat de l’estòmac, se’l va endur.

Va ser un cop per tots i especialment per la seva dona, la Matilde que a partir de llavors, ja va cedir el negoci cap a la seva filla i també cap al seu gendre, en Josep.

Aquest, provenia del món de la confiteria artesana i també de la pastisseria industrial, però alguna vegada ja havia ajudat al seu sogre a fer jardins i era un món que li agradava. Va decidir -en contra del que li deia molta gent- de de deixar la seva feina segura a Nutrexpa a Riudarenes i quedar-se al negoci amb la seva dona, l‘Anna. En Josep, va començar llavors a formar-se de manera autodidacte en el món de les plantes i flors, llegint quan podia tot de llibres sobre el tema.

HISTORIA8

Van continuar fent mercats, però reduint el nombre per potenciar més la botiga. Durant molt de temps van mantenir els mercats d’Olot i de Salt i durant uns anys el de Girona, que van haver de deixar per què no donaven a l’abast i els dissabtes la botiga, a Santa Coloma, hi havia massa feina per l’Anna sola.

Durant el mercat d’Olot, fruit de l’amistat d’en Josep amb en Pitu Guix, director del programa de ràdio sobre pagesia, «Trenquem el cuc», aquest li va proposar de col·laborar-hi en una secció de jardineria i plantes. La resposta va ser afirmativa, i avui en dia,desprès de mes de 20 anys, encara el podeu sentir cada 15 dies, els dissabtes al matí a la freqüència de ràdio Olot.

Per la seva part, l’Anna, s’ha convertit en una florista amb molta experiència i junt amb el caràcter alegre heretat del seu pare, l’ha convertida en un referent en el món de la floristeria.

Aquest amor per l’Art Floral, l’ha transmès al seu fill Eduard. Aquest va començar els seus anys de joventut estudiant a l’Escola Agrària de Santa Coloma i al cicle d’agrària del Bell-lloc del Pla. Després d’unes pràctiques amb el professor Jordi Abelló li va agafar el cuquet per la floristeria, que fins avui en dia no l’ha deixat.

Aquesta passió per l’Art Floral ha portat a l’Eduard a participar en multituds de concursos i participacions. A més a més de fer molts amics i amigues floristes, l’Eduard es va proclamar campió espanyol de l’AEFI el 2013 a Saragossa i després en el campionat Europeu de Gènova, el 2016 va quedar en una meritòria sisena posició.

Actualment l’Eduard, combina la feina a Flors Laguarda amb la impartició de cursos i demostracions com a professor d’Art Floral arreu del món.

Durant tota la història d’aquesta empresa hi ha hagut molts canvis, molts clients atesos i és el nostre desig que el somni d’en Miquel i la Matilde es vagi allargant i adaptant en cada moment.

Benvinguts a casa nostra!